Anolis, sargantana.

    Els reis ens han portat una sargantana, una anolis carolinencis camaleònica. Vosaltres en teniu una? Be si en teniu, us ensenyaré les coses que en sé.
    Si és un sol invidü, necesita un terrari de 30 cm quadrats; en canvi, si són dos, el necessiten més gros, aproximadament de mig metre quadrat. Es barallen pel territori, i no és recomanable posar dos mascles junts. Amb les femelles, en canvi, es barallen menys. Quan són petits, mengen pugons, mosquits... Insectes petits. En canvi, quan són grans, necessiten larves de la farina, grills, aranyes, i fruita (molt útil per les vitamines que conté). Per beure, normalment beuen aigua sola, peró també els hi agrada l'aigua amb mel, com a llaminadura, de tant en tant.
    És un animal bonic, que canvia de color segons la temperatura: quan hi ha el llum encés, està feliç i sana, es torna verda, i quan li apaguen el llum, té gana o li passa alguna cosa, s'enfosqueix, tornant-se marró o, fins i tot, negra. Per què? Doncs, per agafar el màxim d'escalfor. Com que els colors foscos atreuen la calor, i a elles els hi agrada l'escalforeta... bé, suposo que queda entés.
    Són molt ràpides, i, si estiren una de les potes del darrere vol dir: o que es prepara per la caçera, o que està a punt de saltar.