Ós polar.

    El nom cientific de l'ós blanc és Ursus maritimus. És un mamífer carnívor (menja carn), de color blanc, com ja indica el seu nom. Acostuma a medir 2'5 metres de longitud i té un pès de 400 a 600 kg (l'ós polar més gros que s'ha caçat pesava 880 kg).
    A l'època d'aparella ment (entre abril i maig) els óssos femella excaven un forat a la neu, on crien els ossets. Si hi ha una cova a prop, però, s'estalvien la feina i fan allà la seva família.



Un d'els seus aliments principals és la foca. Un altre és el peix.

Gigantocypris.

    El Gigantocypris és un crustaci ostràcode; probablement, l'ostràcode més famós del món. Els gigantocypris són ostràcodes excepcionalment grossos ja que fan fins 25 mm de diàmetre. Aquests crustacis són de color vermell-taronja però viuen a grans fondàries marines (de 900 a 1300 metres), on no hi ha llum solar natural. Tot i això tenen dos grans ulls. Es creu que aquests ulls serveixen per buscar fonts de bioluminiscència per a caçar, ja que fa servir la llum que emeten els seus ulls per il·luminar peixos petits i crustacis, dels quals s'alimenta. Així, la llum rebota, i pot saber on és la presa.

    També menja copèpodes, i detecta els seus senyals de bioluminescència amb els seus ulls, que son els més sensibles del mar.
    Té una boca vertical, i quan s'empassa un crustaci, es pot veure l'animaló a través de l'esfera que és el cos del gigantocypris.  

    Si és una femella, i ja està fecundada, els ous, que encara són a dintre, es poden veure des de fora:

El seu cos, sobretot els ulls, emeten llum. 

Peixos Betta.

    Els peixos Betta són uns peixos molt bonics i elegants. A casa meva n'hi ha quatre, i observant-los he descobert alguna cosa.
    Tot va començar quan, pel meu aniversari, em van regalar el Piscisefa, una mena
de parc d'atraccions pels peixos, amb habitacions de pedres de colors, bombolles transparents per on poden pujar, espai per les algues de les quals s'alimenten...
    Durant un temps els hi vaig demanar que em compressin peixos, i al final em van comprar un parell de peixos Betta.
    Com que hi havia un mascle i una femella, em vaig fer la il·lusió que pondrien ous,
i no em van desil·lusionar; al cap d'una setmana, si fa no fa, les parets de la
peixera eren recobertes d'unes petites esferes semi-transparents. Us explicaré com va anar tot.
    Des del primer dia, el mascle va estar perseguint a la femella, que s'hi resistia. Alguna vegads van arribar a mossegar-se i tot. Al cap d'un temps, ella es va deixar atrapar; llavors, ell va enrotllar el seu cos al voltant del de la femella i la va estrènyer molt fort, fins que ella va deixar caure els ous.
    Però els ous no van anar gaire lluny: el mascle va deixar anar la femella i amb la boca va aspirar els ous, va nedar cap a la superfície, i els va bufar cap a un  niu de bombolles que havia fet dies abans. Durant tot aquest procediment es probable que la femella sembli morta. No cal preocupar-se'n.
    Els ous només es queden dins del niu de bombolles mentre són prou petits com per cabre-hi, ja que van creixent fins a destruïr el niu de bombolles. Tan aviat com el mascle se n'adoni, portarà els ous cap a la paret, hi posarà saliva enganxosa i els deixarà enganxats.
    I ara, a esperar que els peixets surtin dels ous.

PD: Si teniu peixos Betta, mai no poseu dos mascles junts: es matarien.

Guineu àrtica.

    La guineu àrtica pertany al grup dels mamífers. És d'un color blanc molt net, per camuflar-se a la neu, ja que, d'altra manera, aviat seria a la panxa dels seus depredadors. Té un cap pelut, amb un morro blanc i allargat. Té uns bigotis, també blancs, als dos costats d'un cap triangular. Les seves orelles són molt petites, per mantenir la calor. Respira (com tots els mamífers) per pulmons. Acostuma a reproduïr-se al mes de març, quan hi ha més lèmings, ja que són una presa fàcil i substanciosa. Acostuma a tenir entre quatre i vuit cries.
    Tot i que el seu aliment principal són els lèmings i les aus marines, també pot caçar cries de foca, conills, peixos... Si no hi ha carn, és capaç de menjar fruits i herba.
    Normalment, quan no està en captivitat, viu en llocs freds, com el Pol Nord.
    A l’època en que fa menys fred, viuen en els petits grups següents: la "mare", el "pare" i els fills.
    Hi ha quatre espècies d'aquest animal:

alopex lagopus beringesis,

alopex lagopus fulginosus,

alopex lagopus pribilofensis

i alopex lagopus foragurapusis.

    Acostuma a sortir de nit o al vespre, exepte en els dies ennuvolats o plujosos, en què ho fa de dia.

    També existeixen guineus àrtiques negres que, per no ser devorades, es robolques sobre la neu, quedant, d'aquesta manera, d'un color grisós.

    La guineu àrtica medeix un mínim de 20 cm de longitud, i un màxim de 50.

Anolis, sargantana.

    Els reis ens han portat una sargantana, una anolis carolinencis camaleònica. Vosaltres en teniu una? Be si en teniu, us ensenyaré les coses que en sé.
    Si és un sol invidü, necesita un terrari de 30 cm quadrats; en canvi, si són dos, el necessiten més gros, aproximadament de mig metre quadrat. Es barallen pel territori, i no és recomanable posar dos mascles junts. Amb les femelles, en canvi, es barallen menys. Quan són petits, mengen pugons, mosquits... Insectes petits. En canvi, quan són grans, necessiten larves de la farina, grills, aranyes, i fruita (molt útil per les vitamines que conté). Per beure, normalment beuen aigua sola, peró també els hi agrada l'aigua amb mel, com a llaminadura, de tant en tant.
    És un animal bonic, que canvia de color segons la temperatura: quan hi ha el llum encés, està feliç i sana, es torna verda, i quan li apaguen el llum, té gana o li passa alguna cosa, s'enfosqueix, tornant-se marró o, fins i tot, negra. Per què? Doncs, per agafar el màxim d'escalfor. Com que els colors foscos atreuen la calor, i a elles els hi agrada l'escalforeta... bé, suposo que queda entés.
    Són molt ràpides, i, si estiren una de les potes del darrere vol dir: o que es prepara per la caçera, o que està a punt de saltar.

Les fures.

    Les fures són animals domèstics, però, també n'hi ha de salvatges, anomenades fagina.
    Pertanyen a la familia de les guineus, i mengen ratolins.
    Tenen el musell punxegut, el pit blanc (normalment), i unes orelles petites.
    Les fures solen tenir un pelatge marró, negre, blanc o mesclat, tenen una mida mitjana de 50 centímetres, amb una cua de 13 centímetres aprox. El seu pèl és molt preuat per abrics i folres, ja que es ven per una quantitat considerable de diners. Poden viure fins als deu anys.
    Tenen cinc dits a cada extremitat i, a cada dit, una ungla retractil.
    Tenen dents de llet, que surten als vint-i-cinc dies d'edat i, les dents permanents que surten amb setanta dies d'edat.
    És barallen pel territori (són territorials); com als gats, no els agrada que algú visqui on viuen elles.
    Les fures es poden doblegar i girar molt, són molt elàstiques.