Els peixos Betta són uns peixos molt bonics i elegants. A casa meva n'hi ha quatre, i observant-los he descobert alguna cosa.
Tot va començar quan, pel meu aniversari, em van regalar el Piscisefa, una mena
de parc d'atraccions pels peixos, amb habitacions de pedres de colors, bombolles transparents per on poden pujar, espai per les algues de les quals s'alimenten...
Durant un temps els hi vaig demanar que em compressin peixos, i al final em van comprar un parell de peixos Betta.
Com que hi havia un mascle i una femella, em vaig fer la il·lusió que pondrien ous,
i no em van desil·lusionar; al cap d'una setmana, si fa no fa, les parets de la
peixera eren recobertes d'unes petites esferes semi-transparents. Us explicaré com va anar tot.
Des del primer dia, el mascle va estar perseguint a la femella, que s'hi resistia. Alguna vegads van arribar a mossegar-se i tot. Al cap d'un temps, ella es va deixar atrapar; llavors, ell va enrotllar el seu cos al voltant del de la femella i la va estrènyer molt fort, fins que ella va deixar caure els ous.
Però els ous no van anar gaire lluny: el mascle va deixar anar la femella i amb la boca va aspirar els ous, va nedar cap a la superfície, i els va bufar cap a un niu de bombolles que havia fet dies abans. Durant tot aquest procediment es probable que la femella sembli morta. No cal preocupar-se'n.
Els ous només es queden dins del niu de bombolles mentre són prou petits com per cabre-hi, ja que van creixent fins a destruïr el niu de bombolles. Tan aviat com el mascle se n'adoni, portarà els ous cap a la paret, hi posarà saliva enganxosa i els deixarà enganxats.
I ara, a esperar que els peixets surtin dels ous.
PD: Si teniu peixos Betta, mai no poseu dos mascles junts: es matarien.
