Guepard

    El guepard és un mamífer carnívor de la família dels fèlids. La seva velocitat (és l'animal més ràpid del món, pot arribar als 110 km/h) i la seva vista li permeten caçar les preses amb facilitat. El seu nom vol dir "gat pard", que es podria traduïr en "gat tacat" o "gat amb taques". Viu majoritariament a l'Àfrica (per sota del Sahara) i al nord de l'Iran. Pot viure com a molt fins als dotze anys, però no acostumen a passar dels set.

    En aquest video que hi ha a continuació es pot veure clarament que fins i tot els animals salvatges poden tenir comportaments compassius, apiadant-se de la cria d'una presa:

                              

Llop

 El llop és un mamífer carnívor, parent del gos (tots dos són del grup dels canins). El seu nom científic és canis lupus, i les seves característiques principals són les orelles, lleugerament més dretes que les del gos, el morro no tan allargat com el de la majoria de canins, la mandíbula molt forta i les urpes molt llargues. Fa anys que va desaparèixer de Catalunya, però actualment és possible que n'hi torni a haver; les poblacions que queden a Espanya i les d'Itàlia estan en expansió.

 Hi ha moltes espècies de gos que deriva directament del llop: els huskies, els akita i els alaska, per exemple. Totes aquestes races són gossos splitz. Els gossos pastor que condueixen ovelles i cabres també s'hi assemblen, però són prou diferents com per no espantar el ramat.

 Fa pocs anys, hi havia molts llops per gairebé tot el món. Tot i això, com que sempre se'ls ha caçat per evitar que es mengessin les ovelles i, fa una mica menys, com a esport, l'espècie s'ha reduït considerablement. Hi ha llocs del món on se'ls ha classificat com a espècie amenaçada, i matar-los està prohibit.

 El pelatge del llop està compost per dues capes, cosa que el fa semblar molt voluminós. La primera es fa servir d'impermeable contra l'aigua i la bruticia. La segona és un subpelatge que repel·leix l'aigua per complet. En el cas dels mascles, el pèl canvia de color segons l'època de l'any. El de les femelles sempre és igual.

L'ornitorinc

    L'ornitorinc és un mamífer oviper (es reprodueix per ous) amb un bec semblant al d'un ocell però més pla a la punta.Té els forats del nas a la part superior del bec. 

    El seu pèl, quasi sempre marronós, té una rigidesa una mica diferent a la de la majoria d'animals. 

    Té unes potetes curtes, amb cinc dits a cada extrem. 

    Sembla que tingui una part del cos de cada animal, ja que té bec d'ànec, potes de llúdriga, i cua de castor, i això només parlant de l'aspecte extern, ja que, als ullals, té un verí que podríem associar amb algunes serps.

    L'ornitorinc va ser descobert pels europeus l'any 1798, per un tal capità John Hunter.

    El nom científic de l'ornitorinc és ornithorhynchus anatitus, que vol dir ànec ornithorhynchus.

Ós polar.

    El nom cientific de l'ós blanc és Ursus maritimus. És un mamífer carnívor (menja carn), de color blanc, com ja indica el seu nom. Acostuma a medir 2'5 metres de longitud i té un pès de 400 a 600 kg (l'ós polar més gros que s'ha caçat pesava 880 kg).
    A l'època d'aparella ment (entre abril i maig) els óssos femella excaven un forat a la neu, on crien els ossets. Si hi ha una cova a prop, però, s'estalvien la feina i fan allà la seva família.



Un d'els seus aliments principals és la foca. Un altre és el peix.

Gigantocypris.

    El Gigantocypris és un crustaci ostràcode; probablement, l'ostràcode més famós del món. Els gigantocypris són ostràcodes excepcionalment grossos ja que fan fins 25 mm de diàmetre. Aquests crustacis són de color vermell-taronja però viuen a grans fondàries marines (de 900 a 1300 metres), on no hi ha llum solar natural. Tot i això tenen dos grans ulls. Es creu que aquests ulls serveixen per buscar fonts de bioluminiscència per a caçar, ja que fa servir la llum que emeten els seus ulls per il·luminar peixos petits i crustacis, dels quals s'alimenta. Així, la llum rebota, i pot saber on és la presa.

    També menja copèpodes, i detecta els seus senyals de bioluminescència amb els seus ulls, que son els més sensibles del mar.
    Té una boca vertical, i quan s'empassa un crustaci, es pot veure l'animaló a través de l'esfera que és el cos del gigantocypris.  

    Si és una femella, i ja està fecundada, els ous, que encara són a dintre, es poden veure des de fora:

El seu cos, sobretot els ulls, emeten llum. 

Peixos Betta.

    Els peixos Betta són uns peixos molt bonics i elegants. A casa meva n'hi ha quatre, i observant-los he descobert alguna cosa.
    Tot va començar quan, pel meu aniversari, em van regalar el Piscisefa, una mena
de parc d'atraccions pels peixos, amb habitacions de pedres de colors, bombolles transparents per on poden pujar, espai per les algues de les quals s'alimenten...
    Durant un temps els hi vaig demanar que em compressin peixos, i al final em van comprar un parell de peixos Betta.
    Com que hi havia un mascle i una femella, em vaig fer la il·lusió que pondrien ous,
i no em van desil·lusionar; al cap d'una setmana, si fa no fa, les parets de la
peixera eren recobertes d'unes petites esferes semi-transparents. Us explicaré com va anar tot.
    Des del primer dia, el mascle va estar perseguint a la femella, que s'hi resistia. Alguna vegads van arribar a mossegar-se i tot. Al cap d'un temps, ella es va deixar atrapar; llavors, ell va enrotllar el seu cos al voltant del de la femella i la va estrènyer molt fort, fins que ella va deixar caure els ous.
    Però els ous no van anar gaire lluny: el mascle va deixar anar la femella i amb la boca va aspirar els ous, va nedar cap a la superfície, i els va bufar cap a un  niu de bombolles que havia fet dies abans. Durant tot aquest procediment es probable que la femella sembli morta. No cal preocupar-se'n.
    Els ous només es queden dins del niu de bombolles mentre són prou petits com per cabre-hi, ja que van creixent fins a destruïr el niu de bombolles. Tan aviat com el mascle se n'adoni, portarà els ous cap a la paret, hi posarà saliva enganxosa i els deixarà enganxats.
    I ara, a esperar que els peixets surtin dels ous.

PD: Si teniu peixos Betta, mai no poseu dos mascles junts: es matarien.

Guineu àrtica.

    La guineu àrtica pertany al grup dels mamífers. És d'un color blanc molt net, per camuflar-se a la neu, ja que, d'altra manera, aviat seria a la panxa dels seus depredadors. Té un cap pelut, amb un morro blanc i allargat. Té uns bigotis, també blancs, als dos costats d'un cap triangular. Les seves orelles són molt petites, per mantenir la calor. Respira (com tots els mamífers) per pulmons. Acostuma a reproduïr-se al mes de març, quan hi ha més lèmings, ja que són una presa fàcil i substanciosa. Acostuma a tenir entre quatre i vuit cries.
    Tot i que el seu aliment principal són els lèmings i les aus marines, també pot caçar cries de foca, conills, peixos... Si no hi ha carn, és capaç de menjar fruits i herba.
    Normalment, quan no està en captivitat, viu en llocs freds, com el Pol Nord.
    A l’època en que fa menys fred, viuen en els petits grups següents: la "mare", el "pare" i els fills.
    Hi ha quatre espècies d'aquest animal:

alopex lagopus beringesis,

alopex lagopus fulginosus,

alopex lagopus pribilofensis

i alopex lagopus foragurapusis.

    Acostuma a sortir de nit o al vespre, exepte en els dies ennuvolats o plujosos, en què ho fa de dia.

    També existeixen guineus àrtiques negres que, per no ser devorades, es robolques sobre la neu, quedant, d'aquesta manera, d'un color grisós.

    La guineu àrtica medeix un mínim de 20 cm de longitud, i un màxim de 50.